| Ajuntament d'Amposta
Eren els llaüts i les barques arrosseres, juntament amb altres embarcacions menors com pontones, multes o bots, les que protagonitzaven, fins a mitjans del segle XIX, el transport de mercaderies pel riu Ebre. A la plaça de l’Aube és on hi havia el moll, un mur de pedra amb la base inclinada per resisitir millor les avingudes del riu. Allí s’hi obrien tres escales de pedra per poder accedir des de la plaça a la part inferiro del moll on hi havia amarats els llagüts, barques arrosseres o muletes, entre d’altres.
Un vapor navegant per l'Ebre a l'alçada d'Amposta l'any 1905.
Els primers vapors que van navegar pel riu van ser el Cinca i l’Ebro construïts el 1855 als tallers Creuzot, a Marsella (França). El 1858, la Real Compañía en va adquirir tres de nous: el Gállego, el Segre i el Zaragoza). També hi van navegar el Tarraconense, el Dertosense (d’una altra companyia de la qual se’n desconeix el nom), el Tonita (que només realitzava el servei entre Xerta i la Cava) i les canoneres a vapor Ebro i Somorrostro.
Finalment, a prinicpis de segle XX hi funcionaven els vaporets Villa de Amposta i Ciudad de Tortosa, construïts a Londres i propietat de Crédito Marítimo.
El vapor Anita passant per sota del Pont Penjant, en construcció (1920)
El darrer vapor va ser l’Anita, construït a una de les foneries més importants de Tortosa, per encàrrec de Lluís G. Pons, membre de l’alta burgesia de Barcelona, llavors propietari també de l’illa de Buda, a l’extrem del delta de l’Ebre. L’Anita va navegar entre el 1915 i el 1929, i és encara avui una referència identitària, un símbol de la navegació històrica per l’Ebre, molt present en la memòria popular. L’últim viatge de l’Anita va ser l’any 1929 i va ser amb un grup d’estudiants de l’Institut de Tortosa i de Reus, que van anar fins al far de Buda. La riuada de 1937 el va enfonsar definitivament davant de l’Illa de Gràcia.
El vapor Anita tenia capacitat per a 300 passatgers, cabines per a tripulació, cuina, serveis sanitaris i una cambra per al seu propietari. Feia 32 metres d’eslora, 5 de mànega, 2,20 de punta, un calat de 0,75 i un arqueig de 75 tn; una velocitat màxima de 9 nusos, buc de ferro de 7mm de gruix, quilla i sobrequilla, dos timons, màuqina de doble expansió de 35H i 37 revolucions, caldera de 55 CV i dues màquines auxiliars de treure aigua.
