Glòria al poble que treballa i que progressa!
Glòria al poble que desitja fer-se gran!
Que amb la fe, amb l’amor i la família,
fer la vida més ditxosa va buscant…
Néts de Tubal, el gran creador nostre!
Fills d’Hibera, dels ibers immortals!
Aquí estem reunits baix la senyera,
que és i serà la nostra fe cabdal.
Oh, Amposta, la dolça mare nostra!
Aquí tos fills se donen totes les mans,
i en un cor d’amor i harmonia,
fan sentir-te la joia de llurs cants.
Cantem a nostra mare ben aimada!
Cantem-li tots, cantem-li tots ben fort,
i diguem-li que els fills que ara li canten,
per ells lluitaran fins a la mort!
Diguem-li que l’amor de nostra terra
és per a ella pur, tot noble i sant;
i que sempre, treballant de nit i dia,
procurarem que sia hermosa, rica i gran.
Oh, Amposta, la dolça mare nostra!
És avui un gran dia d’ufanor;
és la festa que els nostres cors t’envien;
és la festa del nostre sant amor.
I tu, pont gegantí
Que el nostre riu traspasses,
seràs el dret camí
de moltes altres races.
De terres molt llunyanes
altres pobles vindran
i pel teu cos de ferro
per sempre hi passaran.
Vindran a casa nostra
a veure la ciutat
que en rica i opulenta
s’haurà ja transformat.
I en mil venes de vida
El riu, esparramat,
en un riu d’arrossos
ha convertit el prat.
I els nostres horts frondosos
de flor i de verdura
Adornant el poble
omplint-lo d’hermosura.
Des de Buda a la Carrova,
des de la Candela al Grau,
tots els habitants saluden
el Pont, que és símbol de pau.
Glòria a tu, gegant de ferro
Que pels segles tu viuràs,
i del riu a l’altra banda
a nostres fills passaràs…
Glòria al poble que treballa i que
progressa!
Glòria al poble que desitja fer-se gran!
Que amb la fe, amb l’amor i la família,
fer la vida més ditxosa va buscant.
Oh, Amposta, la dolça mare nostra!
És avui un gran dia d’ufanor;
és la festa que els nostres cors t’envien;
és la festa del nostre sant amor.