| Ajuntament d'Amposta
Els jocs populars que es jugaven a primers de segle XX representen una part important del bagatge cultural i patrimonial que ens identifica i ens arrela a la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Us deixem aquí la informació sobre alguns dels jocs més populars que es feien a Amposta i les terres de l’Ebre, que es practicaven al carrer o a casa, però sobretot eren jocs que es jugaven en carrers, sequesos i places d’Amposta.
Si vols practicar-ne algun i vols compartir-ho per les xarxes socials, ens faria molt de goig!
#festadelmercatamposta
Birles i birlots
Per jugar a birles, es necessitaven sis birles i tres birlots, a poder ser de fusta d’olivera i no de carrasca. Aquestes se situaven en dues fileres de tres birles cada una:
El tirador es col·loca a unes 15 o 20 passes de les birles, i des d’allí llança tres birlots, un darrere l’altre fins a aconseguir la jugada desitjada.
La jugada més desitjada s’anomena “feta”, i consisteix a tombar totes les birles a terra excepte una.
En els campionats que es desenvolupen a la comarca, s’ha establert modernament un sistema de puntuació que és el següent:
Feta: | 12 punts |
Batalló: | 6 punts |
Tombar-ne 4: | 4 punts |
Tombar-ne 3: | 3 punts |
Tombar-ne 2: | 2 punts |
Tombar-ne 1: | 1 punt |
Curses de sacs
Els xiquets es posaven dintre d’un sac, per la boca del qual se l’aguantaven a l’altura de la cintura o del pit. Havien d’anar saltant des del punt de sortida establert fins a la línia d’arribada. Guanyava qui arribava primer.
El borinot
Els xiquets i xiquetes es posen en grups de quatre o cinc. Un xiquet paga i es situa d’esquena als jugadors. Es tapa els ulls amb una mà i l’altra la posa baix l’aixella amb el palmell aixecat. Els altres xiquets han de pegar a la mà del que paga sense ser descoberts. El que paga, quan sent el cop, es gira i diu qui creu que ha sigut, si ho endevina es salva i si s’equivoca continua pagant.
El pisso
El pisso té nou cases i amb una disposició que recorda a un avió.
El jugador agafa la tallera i la tira al compartiment nº1; llavors a peu coix xafa la casella 1, la 2, la 3, i en arribar a les 4 i 5 ha de saltar i caure amb els peus a l’hora, de manera que el peu esquerre sigui dins de la casella 4 i el dret a la casella 5 (aquesta posició es diu “descans”). El compartiment 6 es passa a peu coix, i amb el 7 i 8 es fa el mateix que amb el 4 i 5.
Un cop arribat al final, cal fer un salt fent un gir de 180º, de manera que es quedarà amb el peu dret a la casella 7 i l’esquerre a la 8. Quan el jugador ha pres la nova orientació, se’n va cap al punt de sortida de la mateixa manera que ho ha fet a l’anada.
Si s’ha acabat tot aquest trajecte sense fer falta -al tirar la tallera, o posar el peu fora del compartiment-, es passarà a la segona part. Però si s’ha comès falta, el jugador haurà de deixar jugar al de darrere i esperar que li toqui a ell per a tornar a començar al mateix lloc on ha comès la falta.
El rebotet
Aquest és un joc que consisteix en saltar una pilota en moviment. Hi jugaven sobretot noies, i fins ara s’ha confirmat la seva pràctica a principis dels seixanta.
Les jugadores es posaven en fila. La primera tirava una pilota a la paret, i quan aquesta baixava, es deixava rebotar a terra i llavors se saltava per sobre i es deixava que la pilota l’agafés la de darrera. Si a algú li queia la pilota, o bé no saltava, aleshores pagava i deixava de jugar.
Al rebotet s’ha jugat per tota la comarca, encara que amb noms diferents. Així per exemple, a La Ràpita aquest joc s’anomena “la puça” i encara se segueix jugant.
Guerra de cavalls
Els xiquets i xiquetes es posen per parelles. Tots pugen a cavall damunt del seu company/a. Una vegada estan tots col·locats, intenten tombar a les altres parelles.
La parella que aguanti sense caure guanya.
Jocs de saltar a corda
“Olla barrejada”
Olla barrejada qui no entra paga,
olla barrejada qui no surt, paga.
“La barqueta”
Si la barqueta es tomba,
nena no tinguis por,
alça la corda a l’aire,
i canta esta cançó:
“Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge”.
A la una andando mi mula
El joc consisteix en saltar a la viola dient unes frases. Qui s’equivoca saltant o dient malament la frase, paga. Les frases que han de dir són:
- A la una, “andando” mi mula.
- A les dos, la cos.
- A les tres, a callar i a no dir res.
- A les quatre, les mules de Miralles van a batre, a cinc i a quatre.
- A les cinc, un bon brinc.
- A les sis, lo matxo gris de mon tio Lluís, que té una pipa que arriba al tercer pis.
- A les set un bon bistec.
- A les vuit, un bon bescuit.
- A les nou les banyes del bou.
- A les deu, un bon preu.
- A les onze, la catedral de Burgos que s’enfonsi.
On estan los bous
Els xiquets i xiquetes s’asseuen en rodona. Un paga i s’asseu al mig. Lo del mig va cantant una cançó i els de la rodona responen:
- On estan los bous?
- A la ribera.
- Què mengen?
- Pa i ceba.
- Què beuen?
- Aigua i vi.
- Tots a dormir. (tanquen tots els ulls)
- Fins a quina hora?
- Fins les: 1,2, 3,…,12. (estan amb els ulls tapats fins que contin 1,2, 3,…,12)
Llavors el del mig es treu una sabata i la deixa darrera d’algun xiquet/a. Quan acaben de contar es giren tots a mirar si la tenen darrera, el que la té surt corrents a intentar agafar al que paga, si aquest pot asseure’s al lloc on està la sabata es salva.
Pica paret
Tots els xiquets i xiquetes es situen darrera d’una línia separada uns quants metres d’una paret. El que paga es posa de cara a la paret i diu aquesta cantarella, tot picant a la paret:
“Un, dos, tres, paret”
Mentrestant els altres caminen cap a la paret. El que paga, quan acaba la frase, es gira a veure qui es mou. Al que es mou el fa retrocedir fins la línia.
El xiquet o xiqueta que toqui primer la paret, sense ser vist, guanya.
Rabieta
Uns quants jugadors fan un cercle i posen a un altre jugador al mig. Els del cercle es van passant una pilota, i qui paga ha d’intentar d’agafar-la. Si ho fa, canvia el seu lloc amb qui no l’empoma bé, o bé amb qui l’ha tirat malament.
A Deltebre, el joc s’anomena el gat negre, i es juga de la mateixa manera que a Amposta.
Salto salto paleta
Aquest és un joc dels antics del nostre poble . A principis de segle se l’anomenava “saltar i parar” i als seixanta es coneix amb el nom de “salto salto paleta” . Àdhuc el joc de “saltar i parar” ha traspassat les fronteres dels jocs populars i s’ha endinsat en el terreny de l’entrenament esportiu, doncs és un exercici de salt on es desenvolupa de gran manera la potència de les cames i la coordinació en el bot.
Per començar a jugar-hi, un s’havia d’acotxar, és a dir, fer una flexió ventral mentre era dret, i es recolzava amb els colzes als genolls aclucant el cap tot el que podia. Els altres jugadors es col.locaven en filera, llavors el primer saltava a l’acotxat i tot seguit s’acotxava ell. El tercer havia de saltar al primer i al segon, posant-se després en la mateixa posició que els companys, això sí, tenint cura de guardar una equidistància raonable entre ells per tal que els altres poguessin saltar-los un a un sense problemes. Després saltaven la resta de jugadors fent el mateix, i el joc continuava fins que els jugadors es cansaven, ja que quan l’últim s’acotxava es tornava a començar.
Un potet d’arròs
Aquest és un joc per a triar, i es va dient aquesta cantarella:
“Un potet d’arròs, tris, tros, maçana podrida, entrada i sortida”
Cada paraula es diu tocant als jugadors, al que li toca la sortida no paga. El jugador/a que quedi l’últim pagarà.
Xafo, pela i duro
Aquest és un joc per a triar. El fan dos xiquets/es separats uns metres. Avancen tres vegades, ajuntant els peus punta i taló i diuen:
“Xafo, pela i duro”.
El jugador/a que aconsegueixi xafar a l’altre comença primer a triar.
Xapes
Hi havia una forma de jugar-hi en la que cada jugador casava (posava) una xapa i aquestes es col·locaven una al costat de l’altra formant una fila.
Des d’una distància acordada i per torns, cada jugador situa una xapa (tiradora) a terra i amb una extensió del dit índex després de fer ballesta amb el polze, la llança contra les xapes que abans havien situat en línia.
Guanya la xapa o xapes que aconsegueix tocar sense que valgui l’impacte per rebot.
Si el jugador no aconsegueix tocar cap xapa, ha de deixar la seva xapa llançadora, ja que després li toca el torn al següent jugador i aquest procedirà de la mateixa forma.
El joc acaba quan ja no queda cap xapa a la línia.
Una altra forma de jugar és a les escales i consisteix a llançar la xapa des de dalt a la primera escala. Si s’aconsegueix es tira a la segona i així fins que s’aconsegueix fer tots els escalons. Qui falla perd torn i passa a jugar el següent.
