| Ajuntament d'Amposta
El Pont Penjant presideix, majestuós, la façana fluvial de la ciutat i configura una de les principals entrades -i més atractives- al municipi. Ha sigut testimoni de la història més recent del municipi: l’ha vist convertir-se en ciutat, créixer i desenvolupar-se, també ha patit els efectes de la cruenta Guerra Civil, quan va ser bombardejat, i ha vist entrar i sortir veïns i visitants.
Va ser l’alcalde Joan Palau quan el 1908 va anunciar a la població la concessió del Ministeri de Foment per dur endavant el projecte de construcció d’un pont sobre l’Ebre. Ho feia des del balcó de l’antic Ajuntament i després de presentar el projecte d’un pont sobre l’Ebre als ministres de Marina i Foment (Imatge del 1908).
Per indicació de Lluís Corsini, l’enginyer en cap d’Obres Públiques de Tarragona, es va invitar a la senyora de l’alcalde Joan Palau, Francesca Mayor, a posar la primera paletada. Les autoritats, acompanyades per la banda de música i multitud de gent van omplir la plaça Santa Susanna, on es van fer diversos parlaments i la benedicció de la primera pedra.
La construcció del Pont va començar amb les obres de la pilastra de la dreta. Les de la pilastra de l’esquerra van ser més dificultoses. Les obres, que van durar sis anys, van ser pressupostades en 875.175 pessetes, de les quals 200.000 van ser aportades pel municipi i la resta per l’Estat. També hi va contribuir la Mancomunitat de Catalunya. Després de fer-se la prova de resistència, consistent a fer passar 44 carros amb un pes total aproximat de 66 tones, l’any 1921, Primo de Rivera va inaugurar-lo.
Els efectes de la guerra
El Pont Penjant també va patir les conseqüències de la cruenta Batalla de l’Ebre. Al març del 1938 va ser enfonsat com a resultat d’un intens bombardeig. Va ser el 10 de març quan la sirena de la Cambra Arrossera va donar, un cop més, el senyal d’alarma de l’aviació. Els avions rasants van descarregar en aquella ocasió més bombes, caient-ne una sobre els cables laterals que va provocar l’enfonsament de la plataforma. El bombardeig va acabar amb una víctima mortal, la senyora Conxa de la Llet, que estava travessant el pont en aquell mateix moment.
Amb el pont destruït, els republicans van instal·lar un pont de barques davant la plaça de l’Aube per a comunicar-se amb la resta de la seva zona i facilitar l’evacuació de l’exercit republicà. No va ser fins el 1941 quan el ministre d’Obres Públiques, inaugura, després de la reconstrucció, el pont penjant.
Nunc risus augue, porta eu nunc ut, condimentum mattis nisi. Fusce eros ante, congue eu nibh eu, pharetra pellentesque nulla. Aliquam erat volutpat. Morbi in enim fermentum, faucibus augue id, rhoncus arcu. Nam ac ex sit amet tellus convallis venenatis. Nam nec porttitor ipsum.
